Durant el període del Renaixement, van sorgir una sèrie de característiques:
• exposa històries i esdeveniments, reals o ficticis, trets de la religió, de la mitologia o de la història.
• És realista: les figures humanes o d'animals, i els objectes inanimats estan reproduïts amb la major cura perquè s'assemblin en tot als seus models reals.
• El quadre es presenta com un escenari: un espai cúbic, suggerit per mitjà dels recursos que ensenya la perspectiva geomètrica recentment descoberta i donen la il.lusió de profunditat.
• El punt de vista del pintor sol estar en el centre del quadre. La composició està sotmesa a esquemes intel.lectuals, és a dir, raonats. Sol preferir la forma simètrica en la distribució de les figures.
• En general, és una pintura dibuixística, que es fonamenta en el poder definidor i expressiu de la línia, i considera el color com un accident de la matèria d'importància secundària. Les formes es tanquen amb un dibuix de traç continu i la seva separació del fons és absoluta.
• Es dóna interès preferent al cos humà, en particular al nu, la anatomia s'estudia i còpia acuradament.
• A partir del segle XV, es farà servir en comptes del tremp, la tècnica de l'oli, inventada pels pintors flamencs, que facilitarà el desenvolupament de la pintura de cavallet.
2.2. Característiques de la pintura italiana de l'Alt Renaixement
--La pintura del Cinquecento consolida la tècnica de la pintura a l'oli, d'origen flamenc.amb nous suports com la tela.
-S'utilitza el claobscur, que defineix el contorns de les figures a través de zones il·luminades i ombrejades.
-Leonardo introdueix el sfumato i la perspectiva aèria.
-Apareix la disputa entre dibuix - defensat pels pintors romans i florentins_ i color - defensat pels pintors venecians.
2.3. Característiques de l'autor
Raffaello Sanzio va nèixer a Urbino, Itàlia, el 6 d'abril de 1483 i va morir a Roma el 6 d'abril de 1520. Juntament amb Miquel Àngel i Leonardo da Vinci forma la tradicional trinitat de grans mestres del període.
Malgrat la seva mort prematura va ser immensament productiu, creant una inusual gran col·lecció de pintures. Encara es conserva una gran part de la seva obra, sobretot als Museus Vaticans. Aquests alberguen les Estances de Rafael, que foren el treball central i alhora més gran de la seva carrera, i restaren sense acabar a causa de la seva mort.
Després dels seus anys de joventut a Roma, gran part de la seva obra, tot i haver estat dissenyada per ell va ser executada pel seu taller, amb una considerable pèrdua de qualitat. Va exercir una gran influència en la seva època, tot i que fora de Roma la seva obra va ser coneguda sobretot a través de la producció que en van fer els tallers de gravat que col·laboraven amb ell. Després de morir, la influència del seu principal rival, Miquel Àngel, va ser més intensa fins els segles XVIII i XIX, quan les qualitats més serenes i harmonioses de Rafael van ser considerades de nou com un model superior.
La seva carrera es divideix en tres fases i tres estils: els seus primers anys a Umbria; el període posterior de quatre anys a Florència (1504-1508), on va absorbir les tradicions artístiques de la ciutat; i finalment el seu darrer i triomfal període de dotze anys a Roma, treballant per als papes i llur cort.Rafael era fill d'un pintor i amb 11 anys ja era orfe de pare i mare i aquest va quedar sota la qustodia d'un sacerdot.
Rafael vivia al Burgo, mai es va casar, però l'any 1514 es va comprometre amb Maria Bibbiena, neboda del cardenal Mèdici del mateix nom. Sembla que el seu amic el cardenal va forçar el compromís, i que la falta d'entusiasme de Rafael no va fer possible les esposalles abans de la seua mort l'any 1520. S'ha dit que va tenir diverses relacions amoroses, però mentre va viure a Roma va gaudir d'una relació permanent amb Margherita Luti, "La Fornarina", dita així per ser filla d'un forner d'origen senès anomenat Francesco Luti, que vivia a la Via del Governo Vecchio.
