3. Anàlisi formal

3.1. Característiques formals plàstiques

Intenta fer allò que és el més semblant al que veu, belles figures, esbeltes, la gama de colors és més fluixa, no té molta importancia, però en canvi la llum si que és important, es podria dir que podria ser quasi llum natural, com si el foc de llum estiguesi a dalt del edifici

3.2. Característiques compositives


El temple seguramente d'inspiració romana - segurament adoptant els projectes de l'arquicte Bramante per la basílica de Sant Pere- Rafael hi disposa geomètricament diferents grups de personatges, de manera que queda un espai buit en el centra del quadre on situa els personatges principals.
Fa falta remarcar la varietat cromàtica utilitzada i l'excel.ència del dibuix amb què el pintor perfila tots i cadascun dels detalls i els rostres dels personatges

Iconicitat: Per representar els rostres dels personatges,per exemple, Rafael es va basar en personalitats de l'època. Per desgràcia, l'artista no va deixar cap relació dels filòsofs que apareixen a la pintura ni de la persona en què estan basats, de manera que en molts casos la identificació és confusa.
En aquesta obra Rafael adapta l'espai a les lleis de la superfície, ordenant les figures d'esquerra a dreta i trencant la perspectiva amb els murs laterals. La escena es abstracta, mai va passar, es a dir, Rafael no va pintar al propi Plató i molt menys si es diu que va posar la cara de Leonardo Da Vinci, així que podríem estar parlant d'un idealisme, però mostrant dos punts de vista ben diferents: el idealisme per part de Plató i el realisme per part de Aristòtil.

3.3. Tècnica i suport
Es tracta d'una pintura al fresc.