Rafael va gaudir de l'admiració dels seus contemporanis, tot i que la seua influència en el desenvolupament de l'art al seu segle va ser menor que la de Miquel Àngel. El Manierisme, que començà més o menys en el temps de la seua mort, i el barroc posterior, van portar l'art "en una direcció completament oposada" a les qualitats rafaelianes; "amb la mort de Rafael, l'art clàssic —l'Alt Renaixement— es va enfonsar". Aviat va ser considerat com a model ideal per aquells que detestaven els excessos del manierisme
Valoració: L'opinió generalment mantinguda a mitjan segle XVI era que Rafael representava el pintor idealment equilibrat, universal en el seu talent, complet en tots els sentits, i respectuós amb totes les regles que suposadament havien de governar les arts.
